Els nens de l'Escolania volem compartir amb tots vosaltres aquesta llegenda. Parla de l'origen del nom d'una roca de la muntanya de Montserrat.
Desitgem que us agradi.
El gegant encantat
Al
peu de la muntanya de Montserrat hi havia una casa de pagès que
tenia un ramat d'ovelles. Els pastors cada dia les feien sortir a
pasturar i al capvespre les tancaven a la cleda. Però cada nit en
desapareixien un parell.
L'amo
de la casa va dir als pastors que qui enxampés al lladre li donaria
la ma de la seva filla. Un pastor, que n'estava enamorat i s'hi volia
casar, es va amagar darrere uns matolls i va descobrir unes petjades
enormes i va pensar que el qui robava les ovelles podia ser un
gegant. L'endemà el noi ho va anar a explicar a l'amo i als seus
companys. Tots li van respondre que no era possible i que ho anés a
explicar a la bruixa.
El
pastor va explicar el problema a la bruixa i aquesta va respondre
afirmativament a la sospita del pastor. I el va advertir del perill
que corria si el gegant el descobria. Li va dir que el gegant sortia
de nit perquè la llum del sol el podia convertir en pedra. Quan va
tornar a casa va explicar a l'amo i als altres pastors el pla que
havia pensat. «A la nit, traurem les ovelles de la cleda i n'anirem
deixant algunes pel camí que va a Martorell» I així ho van fer.
El
gegant va arribar a la casa i quan no en va veure cap a la cleda va
començar a fer camí per trobar-les. En va trobar una i una altra
... i se les va anar cruspint mentre s'allunyava, sense adonar-se que
ja clarejava.
Es
va quedar tant tip que no va poder tornar ràpid a la cova perquè se
sentia molt cansat. I just quan hi estava arribant, el primer raig de
sol li va tocar el front i es va quedar transformat en pedra. I des
d'aleshores aquella roca es coneix amb el nom de «El gegant
encantat».
