LLEGENDA DEL GOS DEL TRONXO
Hi havia una vegada a Les Borges Blanques, un home pobre d’uns seixanta
anys que vivia al Carrer la Font. Ell s’anomenava Miquel de Cal Tronxo i tenia
un gos que sempre agafava la carn del cistell de les senyores del poble. Tothom
estava molest perquè a més a més el famós gos s’escapava cada nit a donar tombs
per tot el poble. L’animal tenia una cadena penjant del coll, la qual feia molt
soroll quan ell corria per tots els carrers de les Borges.
Cada dia al matí els habitants deien:
-
Aquesta
nit he tornat a sentir al gos del Tronxo rodant pels carrers!!
-
Carai!
Jo també l’he sentit!
A partir d’aleshores i fins l’actualitat, tothom qui viatja sovint se li
diu la dita:
-
“Rodes
més que el gos del Tronxo”.
LLEGENDA DE LA FONT VELLA
Fa molt temps hi havia una vegada una noia jove, bonica, educada i dolça,
de divuit anys, que sempre anava a la Font Vella a buscar aigua. Ella vivia a
les Borges Blanques, al bell mig de la plaça de la vila i la font li quedava a
un quilòmetre de casa seva. Cada dia ella anava a buscar aigua amb el seu
càntir.
Un dia molt calorós d’estiu estava esgotada i va decidir descansar davall
de l’ombra d’un oliver. I va dir:
-
Ho
donaria tot perquè la font estigués al mig de la plaça del poble!
De sobte, va aparèixer un noi ben plantat i vestit, que li digué:
-
Què
estaves pensant davall de l’oliver?
-
Que ho
donaria tot si la font estigués al mig del poble! – ella respongué.
-
Jo et
portaré la font allà on tu vulguis, si a canvi em dones el que jo vull! – li va
contestar el noi.
-
I què
vols? – digué ella.
-
Vull
la teva ànima!
-
Però
tu qui ets? – va dir tota espantada.
-
El
dimoni!!! – ell respongué.
La noia no gaire convençuda va acceptar el tracte però amb la condició que
l’endemà la font estigués a la plaça. El dimoni va dir-li que necessitava dues
nits per poder-ho fer. I així van tancar el tracte.
L’endemà es va penedir del que havia fet i ràpidament va anar a visitar al
senyor rector del poble. Li explicà el que havia passat i ell li digué:
-
Durant
tot el dia has de repetir: “Sia per sempre beneït i lloat el Santíssim
Sagrament de l’Altar, i la Puríssima Concepció de Maria, concebuda sens pecat
original”. D’aquesta manera aconseguiràs que el dimoni desaparegui.
Ella així ho va fer. El domini al sentir les paraules sagrades, es va
espantar i va marxar a corre cuita i finalment el tracte no es va complir. La
font quedà allí on estava, ben lluny del poble.
I des d’aleshores la Font Vella continua estant situada a un quilòmetre de
les Borges Blanques.
ELS MURALS DE LLEGENDES
