Escola Mare del Diví Pastor d'Igualada
Temps era temps quan els diables
anaven sols per aquests mons. La muntanya dels 3 Mollons i la del Castell de la
Pobla estaven ajuntades i un gran estany ocupada el que ara és Igualada, era
l’estany Aqualata. A la vora hi havia una gran masia amb molts boscos i terres
de conreu. Hi vivia un home malcarat i geniüt, amb el que ningú no en volia
saber res. Aquell home estava desesperat perquè no trobava cap jornaler capaç
de fer totes les feines del camp. Va prometre vendre l’ànima al diable a qui
fos capaç d’ajudar-lo. Només en dir això es va presentar el diable vestit de
jornaler. I li va dir que es faria càrrec de tot amb la condició que mentre
l’amo li donés treball seria el seu servent, però si aquest no tenia res a
donar-li el diable es quedaria amb la seva ànima per sempre. El jornaler
treballava de valent i el pagès n’estava ben content. Així que sense llegir el
contracte va signar. Llavors el pagès va
tenir una idea, fer desaparèixer tota l’aigua de l’estany Aqualata. En acabar
la feina el diable envià l’ànima del granger a l’infern perquè ho deia el
contracte. Diuen que si escoltem dins les aigües del riu encara escoltem els
crits del pagès, fins després de molts anys, al lloc on hi havia l’estany Aqualata.
Aqualata és el nom antic de la nostra ciutat, Igualada. Aqualata vol dir aigua.
És per això que l’escut de la ciutat té pintades unes aigües a la part inferior
en record de quan el lloc era un estany.
